En aquest cas es van reunir Keith Emerson, virtuós teclista que havia format part del grup The Nice, Gregg Lake, baix i cantant de King Crimson, i el bateria Carl Palmer.
Com a nota curiosa, comentar que en la seva formació, estava prevista la presència d'un guitarrista, però va morir abans d'unir-se (es tractava ni més ni menys que de Jimi Hendrix).
La música d'Emerson, Lake and Palmer es pot ubicar en el gènere anomenat Rock Progressiu, caracteritzat per les composicions llargues, denses i dividides en moviments, seguint un esquema simfònic.
Segurament allò que fa mes extranya la música d'aquest trio, és que l'instrument principal de les seves composicions no sigui la guitarra elèctrica sino el piano, magistralment tocat per Keith Emerson. Això fa que sigui una música difícil d'entendre en les primeres audicions, però quan et submergeixes dins la seva màgia, ja no pots prescindir mai.
No entraré a detallar la història d'aquest grup, que podeu trobar a la Wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Emerson,_Lake_%26_Palmer). El que si que faré és donar la meva opinió personal sobre els seus discos més representatius.
El primer disc, anomenat igual que la banda "Emerson, Lake & Palmer", es pot considerar com una declaració de bones intencions. Un disc molt ben elaborat, on Keith Emerson fa gala en diverses peces, del seu virtuosisme com a pianista.
El segon disc "Tarkus", és un dels meus favorits. La seva peça principal, anomenada també "Tarkus", dura vint minuts i està considerada una de les obres mestres del rock progresiu. Consta de set peces enllaçades de forma magistral, formant un conjunt digne de ser escoltat amb atenció.
"Trilogy" va ser el quart disc, i, encara que no arriba al nivell de "Tarkus", està molt ben elaborat.
Finalment, vull destacar el cinqué disc, considerat per molts com la seva obra mestra. Es tracta de "Brain Salad Surgery", un disc dens i difícil en alguns trossos, però d'una gran qualitat. La peça més representativa d'aquest treball es diu "Karn Evil", una suite que dura aproximadament trenta minuts.
Qui no conegui aquest grup li convido a que ho intenti. Alguns discos, com "Tarkus" estàn disponibles a diverses biblioteques de la xarxa de municipis.
"Trilogy" és el vinil que al seu dia va caure a les meves mans, ...fins que vaig llençar tots els vinils quan el reproductor de CDs va matar el "tocadiscus".
ResponEliminaEl dec tenir enregistrat en algun dels meus cassettes...
podi-.
Doncs, és curiós. També el tinc en vinil, encara que amb el temps tinc previst comprar-me el CD.
ResponEliminaSeguint la teva indicació, vaig agafar de la biblioteca "Tarkus" i....uf!!. Crec que necessitaré escoltar-lo més d´una vegada per poder digerir-lo bé fent ús, això si, d´una bona dosi de bicarbonat o "sal de frutas", sobretot pel que fa a la suite de 20 minuts que obre el disc..val a dir que n´hi han d´altres com Are you Ready Eddy? que potser pel seu caràcter rocker, entren millor. En certs moments, em recorden una mica a l´estil fet servir pels Goblin (no se si et sonen),també nascuts als 70, als inicis de Rick Wakeman, amb pincellades d´Alan Parsons (potser et sembla una bestiesa el que acabo de dir...). En conjunt però, força "dificilillu" quimillu..:)
ResponEliminaAlgun dia m'agradaria sentir alguna cosa d'aquest grup, desconegut per a mi.
ResponElimina20 minuts de música... molt típic del rock simfònic, mal definit (crec) de vegades comk grandilocuent.
Fran
(sentint ara mateix la 8ª de Bruckner, considerada l'Everest del simfonisme del segle XIX).
Ja sé que no és fàcil, Ricard, però tampoc és fàcil Beethoven o Bruckner. De totes formes, aprofita que tens un mes de termini per retornar-lo
ResponElimina