En un grau inferior, també tenim por d'aquelles situacions que ens poden generar conflictes, a la nostra vida laboral, familiar, i social.
Dins del nostre àmbit social, sovint ens deixem portar per la por quan intuim un possible conflicte o una situació incòmoda, i tenim la tendència d'eludir aquestes situacions, fugir d'elles. Les coses es compliquen quan aquest mecanisme (possible conflicte - por - fugida), provoca un efecte col·lateral, que és el nostre propi aïllament dins del col·lectiu.
Potser hagi arribat el moment de canviar d'estratègia, de vèncer la por i de plantar cara als possibles conflictes; càrregar-se de raons, com va fer un company meu fa uns díes i dir les cosses clares, amb total seguretat. Aïllar el conflicte i no permetre que la por ens aïlli a nosaltres.
De vegades la pitjor por és a nosaltres mateixos i de vegades tenim pors per motivacions inexistents. De vegades provoquem naltros mateixos aquelles coses que acabaran fent-nos por...
ResponEliminaMordor, la fàbrica i el gran distribuidor de pors... Només si ens hi deixem.
PODI-.
Sovint tenim por d'allò que encara no ha passat, però pensem que pot passar. Ens passem la vida patint per no se sap ben bé quina situació futura... Sí, crec que la millor solució és fer en el present allò que cal a cada moment, encarar tot el que vagi venint i, sobretot, no deixar que les nostres emocions ens juguin una mala passada. Sovint són elles, les emocions, les que ens empenyen a multitud de pensaments que l'únic que fan és fer-nos sentir encara pitjor i bloquejar-nos completament.
ResponEliminaSiguem valents, encarem la vida i demanem ajuda sempre que sigui necessari. Una abraçada!
Penso que la por nomes se li ha de tenir a questions que puguin posar en perill coses realment importants en la teva vida; la resta son inseguretats i precaucions que tots tenim i que moltes vegades, un cop afrontades, no eren tant "mossegadores" com ens semblaven. Tambe hi ha que sap veure aquestes inseguretats per aprofotar-se: religions, governs, trepes, gurus...
ResponEliminaPenso igual que flashti, les pors son inseguretats que ens imposen nosaltres mateixos.El difícil és fer-les front i donar el pas per trencar el mur invisible que ens posen endevant.
ResponElimina