divendres, 1 d’octubre del 2010

La por

Sovint es diu que la por ens paralitza, i segurament és cert. L'ésser humà, com la resta d'espècies necessita la por per protegir-se, per intuir aquelles situacions que poden posar en perill l'integritat física de l'individuu, o, fins i tot, la seva vida.

En un grau inferior, també tenim por d'aquelles situacions que ens poden generar conflictes, a la nostra vida laboral, familiar, i social.

Dins del nostre àmbit social, sovint ens deixem portar per la por quan intuim un possible conflicte o una situació incòmoda, i tenim la tendència d'eludir aquestes situacions, fugir d'elles. Les coses es compliquen quan aquest mecanisme (possible conflicte - por - fugida), provoca un efecte col·lateral, que és el nostre propi aïllament dins del col·lectiu.

Potser hagi arribat el moment de canviar d'estratègia, de vèncer la por i de plantar cara als possibles conflictes; càrregar-se de raons, com va fer un company meu fa uns díes i dir les cosses clares, amb total seguretat. Aïllar el conflicte i no permetre que la por ens aïlli a nosaltres.