Això va ser diumenge passat. El dia era radiant però ja havíem prés la decisió de quedar-nos, i vam decidir anar a veure "Habitación en Roma", l'última pel·licula del sempre controvertit director Julio Medem.
Sembla que Medem s'allunya del surrealisme d'altres títols com "Tierra", "La Ardilla Roja", o "Lucía y el Sexo", i opta per un plantejament molt més planer i linial, però no exent de polèmica.
"Habitación en Roma" és per alguns una pel·licula romàntica, que podria incloure's en el gènere del cinema eròtic. Abans d'utilitzar aquesta etiqueta cal tenir en compte que aquest gènere és un dels més difícils que hi ha al cinema, com així ho proven les poques i comptades pel·licules que mereixen ser recordades per la seva qüalitat cinematografica.
Alguns crítics, (i no crítics) es queixen d'un excés d'escenes de sexe al cinema espanyol. A mí m'agrada més plantejar el debat d'una altra manera. Crec que la gran diferència entre el cinema americà i l'europeu (incloent-hi l'espanyol) és que aquest últim ens retrata escenes de la vida qüotidiana, mentre que el primer opta per allunyar-nos de la realitat.
Al cinema europeu, la gent conversa, les famílies mengen a taula, es miren de vegades sense dir rés, i naturalment els personatges també s'estimen i mantenen relacions sexuals, i això, ens agradi o no, forma part de la vida real.
Però la película no ens presenta només la nuesa física de les protagonistes, si no també la nuesa interior, al final d'un llarg procés, en el que cadascuna d'elles va poc a poc estirant el fil que obri i mostri l'intèrior de l'altra, la seva autèntica nuesa.
De la película "Habitación en Roma", vull destacar la gran interpretació d'Elena Anaya, potser una de les millors actrius que hi ha actualment al sud dels Pirineus, la fotografia i la banda sonora, amb un tema musical que per alguns resulta repetitiu, però que és el fil conductor de la relació entre els dos personatges.
"Habitación en Roma" no serà una de les grans pel·licules de l'història del cinema, però aporta molts més valors que la majoria de les que es projecten actualment a les pantalles.
He vist algunes pel·lícules d´en Medem i sempre m´ha semblat un director molt atrevit tant pels temes que tracta com pel tipus de cinema que fa, molt líric, força allunyat dels convencionalismes i de la "comercialitat". Vacas la seva primera creació és un clar exemple.La seva obra mestra però és "La pelota vasca, la piel contra la piedra" o millor dit "Euskal pilota,larrua harriaren kontra", documental que tracta d´una manera brillantíssima el denominat "problema basc" i que els fatxes van intentar boicotejar als Goya del 2005.D´aquesta darrera "habitación en Roma" només he vist algunes imatges per la tele i tela, tela, tela...jeejejje
ResponEliminaDoncs, en contra del que pugui semblar, he observat que la película agrada més a les dones que als homes, i la veritat, a la Mercè li va agradar més que a mí.
ResponEliminaJo vaig veure "Lucía y el sexo" i em va agradar bastant, si bé és cert que potser més pel ritme de la pel·lícula que per les coses en sí mateixes.
ResponEliminaTambé havia vist "los amantes del círculo polar", que va agradar-me encara més, potser per aquella part d'univers lligat que li vaig veure.
I "la pelota vasca"... No té res a veure amb les altres, però també va agradar-me molt.
No havia sentit a parlar de "la habitación romana".
PODI-.