Ja fa uns quants anys que sóc conscient que Francesc Beato seria un d'ells, i que, contrariament als abans anomenats, tenia el privilegi de poder-lo conèixer personalment.
És difícil, pels nous socis, fer-se l'idea de l'importància que ha tingut la figura de Francesc Beato dins del CEC i del moviment excursionista.
No era un soci qualsevol, ni un vocal qualsevol; era un mestre, i encara que jo em consideri un mal alumne, per mi ha estat des de fa temps una referència i un exemple a seguir.
Francesc Beato era aquell vocal que fa vint anys era capaç de reunir dues-centes persones en una mateixa excursió col·lectiva. Era capaç, a més a més, de fer excursions conjuntes amb altres entitats excursionistes de Catalunya, i dels Països Catalans.
Era un gran coneixedor del territori i de la cultura. Savia, com pocs, transmetre els seus coneixements i fer de les seves excursions no només un itinerari muntanyenc, si no també un viatge per la cultura i l'història del país.
Era un dels pocs vocals que, sortint dels tòpics habituals, proposava excursions per serres poc concorregudes i mig oblidades per la majoria de muntanyencs. Fa precisament poc més d'un any em vaig poder inscriure a una excursió per la serra del Montsià. Mai havia anat jo a la serra del Montsià. Recordo que quan em vaig voler inscriure ja no quedaven places. En Francesc Beato va aconseguir fer un racó per mí i per altres companys meus.
-"Faré el possible. Vull que aquests nois coneguin el Montsià"- ens va dir.
I així va ser com, gràcies a ell, vaig aconseguir anar per primera vegada a la serra del Montsià. Aquesta és la millor manera de transmetre coneixements de generació en generació.
No es pot parlar d'en Francesc Beato sense fer-ho de l'Aplec Excursionista del Països Catalans, que es celebrava cada any, de forma alterna, a una zona diferent de parla catalana (Principat, Illes, País Valencià, Catalunya Nord). Ell era l'ànima de l'Aplec. El motor que feia que cada any (i ja portaven 34) un centre excursionista diferent s'animés a organitzar una gran trobada excursionista i cultural com aquesta. He participat en cinc aplecs en els últims anys, i he quedat realment impresionat de la magnitut d'aquest acte, i de l'interrelació cultural que suposa. Se'm fa difícil imaginar un aplec sense en Francesc Beato, però aquest haurà de ser ara el gran repte, no tan sols del CEC, si no de tot l'excursionisme dels Països Catalans: aconseguir que l'Aplec tingui continuitat.
A nivell més personal he de dir que en Francesc Beato va ser el vocal d'aquella excursió, (de la qual la setmana vinent es complirà vint anys) en la que vaig conèixer a la que ara és la meva dona, la Mercè.
D'ell vaig aprendre a aprofitar el temps que passes dins l'autocar per donar caliu als nous socis, i interessar-me una mica per ells, preguntar-los que havíen fet de muntanya abans d'arribar al CEC, i naturalment, interessar-me si s'ho havíen passat bé durant la sortida.
També vaig aprendre a interessar-me per altres racons del Principat no tant coneguts, com les serres de Llaberia, Pàndols, Cavalls, Cardó, etc....
En Francesc Beato va ser al meu costat en moments difícils, i encara que aquests moments els intento oblidar, no oblidaré mai el seu recolçament.
Fa tres anys, en concret, l'11 de novembre de 2007, vaig organitzar una sortida col·lectiva al Matagalls. Aquella excursió era molt important per mí per qüestions que ara no venen al cas. En Francesc Beato hi va assistir com a participant. Sé perquè ho va fer. Vaig agraïr-li la seva presència, pero ara lamento no haver estat capaç de dir-li directament que havia estat un autèntic honor per mí.
La seva mort ha estat un cop molt fort per tot el moviment excursionista. Ens ha deixat a tots orfes, però a l'igual que fan els fills quan desapareixen els seus pares, hem de seguir el nostre camí i continuar fent excursions, sense oblidar quí va ser i què ens va ensenyar.
Ell ja no hi és entre nosaltres. Ha passat a formar part de l'Història del Centre. Ha mort de forma prematura, perquè encara li quedava molta saviesa per transmetre, però insisteixo, molts hem tingut el privilegi d'haver-lo conegut en vida, i quan siguem vells podrem dir als més joves que vam conèixer a Francesc Beato.
Fins sempre.
És bonic que les persones deixin una estela bona quan marxen.
ResponEliminapodi-.
No calia portar anys al CEC per adonar-se´n de qui era en Francesc Beato. Jo no vaig tenir l´ocassió de conèixe´l personalment, però en el meu curt camí al centre, l´he sentit anomenar gairebé en cada sortida que he fet, on sempre es referia al seu coneixement enciclopèdic del territori, la seva passió per la muntanya i pel país i pel caràcter que imprimia a les seves sortides deixant sempre un bon record a les persones que hi participaven. Et quedava clar doncs, que en Francesc Beato era tota una institució.
ResponEliminaLa nostra societat no es pot permetre el luxe de perdre mestres d´una manera tan tràgica, però es diu que una persona no mor mai mentre hi hagi algú que la recordi, i un mestre sempre serà recordat.
Les teves emotives paraules, Quim, estan plenes de sentiment i afecte i són un sentit homenatge cap a una persona que tant ha fet pel món del excursionisme. Gràcies per compartir-les.
Ara el que tenin que fer es continuar disfrutant de les sortides a la muntanya, disfrutar de la gent del CEC i de tot el que ens envolta, sapiguem que ell, des de on estigui ens estarà vigilant.
ResponEliminaTenim que agafar la seva il·lusió i fer-la nostre. Aquest serà el millor homenatge que li podrem fer.
Sols he sentit a parlar del Francesc Beato, però no per això no m'ha arribat el seu caliu i el seu alt coneixement i amor per la muntanya. Els meus ànims a la família, amics i coneguts.
ResponElimina