Bany de fang a la platja

Feia molt, molt de temps que no escrivia al Blog. El tenia bastant oblidat. L'hàbit s'havia perdut i feia molta, molta mandra tornar-ho a agafar. I no serà per manca de temes, perque l'actualitat política i social dona per molt, però m'ha mancat la suficient empenta per plasmar en paraules les meves idees sobre qualsevol tema.

Aquesta apatia per escriure s'ha vist tallada recentment davant la petició dels meus consocis del Club Català de Naturisme per que escriqui un article a la revista de l'associació. Aquest article no va sobre política, si no sobre una de les seves activitats tradicionals: el bany de fang a la platja.

L'article que vaig escriure deia així:

"Si hi ha una activitat del CCN que m’ha seduit des del primer dia, aquesta és, sense dubte, el bany de fang.

Quan ho vaig sentir per primera vegada, em vinguèren a la memòria les típiques imatges de l’illa de Formentera que apareixien a una coneguda película de Julio Medem.

Naturalment, l’activitat dista bastant d’aquesta imatge. No disposem de cap piscina natural plena de fang, però tant s’hi val; unes galledes, uns sacs plens d’argila en pols, unes quantes mans per barrejar-lo amb l’aigua del mar, i una gran lona que separi els nostres peus del contacte directe amb al sorra de la platja, són suficients per començar.

Després de la primera explicació, l’activitat comença amb un exercici d’interrelació en la que ens anirem posant el fang els uns als altres, sense cap mena de connotació que no sigui la de donar i rebre amb el contacte dels elements.

Quan el fang ja ens ha cobert del tot, arriba el moment d’una altra tipus d’interrelació: la dels jocs de grup. Només caldrà una quantitat justa d’aigua perque els cossos coberts de fang, llisquin els uns amb els altres de manera sana, natural i sense pretensions, com quan erem nens, o millor dit, com quan treiem aquest nen que tots portem dins.

Deprés toca relaxar-nos i obrir els nostres sentits; notar aquest fang com una segona pell que mica a mica,  amb el contacte de l’aire i del sol, esdevé cada cop menys humida, més seca, i sentir com sovint dificulta els nostres moviments posant-hi una certa resistència.

La nostra segona pell, ja és totalment seca, podem estar una bona estona passejant per la platja, aturant-nos, amb els sentits encara oberts, en contacte amb la natura, el vent, el sol, i naturalment l’aigua, perque arribarà el moment de treure’ns el fang, sumergint-nos al mar i, si volem, fer un altre exercici d’interrelació; treure el fang de la mateixa manera que ens el vam posar, els uns als altres.

I després comprovarem que la nostra pell no té el mateix tacte. Ara és força més suau, perque aquest fang amb el que hem gaudit i hem interrelacionat, també té la seva funció depurativa.

He anat ja cinc vegades a aquesta activitat, i penso anar més sovint, i també animar a més gent a que vingui, de dins i de fora del Club.

Si algú encara no ha anat i té curiositat, que no s’ho pensi més. És una activitat que val realment la pena.

Fins el proper bany".